test

Mirar la vida
per la finestra


Aquesta és la història del nostre confinament particular.

Les possibilitat de desenvolupar símptomes perillosos de covid-19 poden augmentar en les persones que tenen patologies de salut greus. La meva parella, l’escriptor Joan Safont (37), és el que s’ha anomenat població de risc. El Joan té fibrosi quística –una malaltia genètica que afecta especialment el sistema pulmonar i pancreàtic–, per la qual cosa va ser trasplantat de pulmons el 1998. A causa dels efectes secundaris de la medicació immunosupressora que pren diàriament des de llavors, el 2008 va ser diagnosticat de limfoma no Hodgkin, un càncer que va superar el 2011 després d’una recaiguda. Per tot això, el nostre confinament va començar dies abans que es declarés el primer estat d’alarma a l’estat espanyol i el consegüent confinament domiciliari obligatori, el 14 de març del 2020. Durant mesos el Joan es va tancar al nostre pis i només en sortia per atendre un parell de visites mèdiques que no es podien ajornar.

Aquest assaig fotogràfic és un diari de la nostra reclusió, un testimoni del cau que hem creat durant aquest primer any de la pandèmia al nostre apartament de lloguer a Barcelona i a la casa d’un familiar a la Seu d’Urgell. Entrellaçant les fotografies fetes durant el confinament amb imatges analògiques en blanc i negre de paisatges anhelats i fragments del diari personal del Joan, podem veure de quina manera ens hem cuidat, però també l’ansietat de sentir-nos atrapats a casa barrejada amb l’angoixa d’emmalaltir, de morir. Una por que ens ha acompanyat en el nostre dia a dia. En aquest context de pandèmia mundial, vivim esperant, pacients, mirant com, malgrat tot, la vida s’obre pas.

Esta es la historia de nuestro confinamiento particular.

Las posibilidades de desarrollar síntomas peligrosos de covid-19 pueden aumentar en las personas que tienen patologías de salud graves. Mi pareja, el escritor Joan Safont (37), es lo que se ha denominado población de riesgo. Joan tiene fibrosis quística –una enfermedad genética que afecta especialmente al sistema pulmonar y pancreático–, por lo que fue trasplantado de pulmones en 1998. Debido a los efectos secundarios de la medicación inmunosupresora que toma diariamente desde entonces, en 2008 fue diagnosticado de linfoma no Hodgkin, un cáncer que superó en 2011 después de una recaída. Por todo esto, nuestro confinamiento empezó días antes de que se declarara el primer estado de alarma en España y el consiguiente confinamiento domiciliario obligatorio, el 14 de marzo de 2020. Durante meses Joan se encerró en nuestro piso y solo salió para atender un par de visitas médicas que no se podían aplazar.

Este ensayo fotográfico es un diario de nuestra reclusión, un testimonio de la madriguera que hemos creado durante este primer año de la pandemia en nuestro apartamento de alquiler en Barcelona y en la casa de un familiar en la Seu d'Urgell (Cataluña). Entrelazando las fotografías hechas durante el confinamiento con imágenes analógicas en blanco y negro de paisajes anhelados y fragmentos del diario personal de Joan, podemos ver de qué manera nos hemos cuidado, pero también la ansiedad de sentirnos atrapados en casa mezclada con la angustia de enfermar, de morir. Un miedo que nos ha acompañado en nuestro día a día. En este contexto de pandemia mundial, vivimos esperando, pacientes, mirando cómo, a pesar de todo, la vida se abre paso.

This is the story of our particular lockdown.

The chances of developing dangerous symptoms of covid-19 can increase in people who have serious health pathologies. My partner, the writer Joan Safont (37), is what has been called an at-risk population. Joan has cystic fibrosis - a genetic disease that especially affects the lung and pancreatic system - and was given a lung transplant in 1998. Due to the side effects of the immunosuppressant medication he has been taking daily since then, in 2008 he was diagnosed with non-Hodgkin's lymphoma, a cancer he overcame in 2011 after a relapse. Because of all this, our lockdown began days before the first state of alarm was declared in the Spanish state and the consequent mandatory home lockdown, on 14 March, 2020. For months Joan locked himself in our flat and only came out to attend a couple of medical visits that could not be postponed.

This photo essay is a diary of our lockdown, a testimony of the nest we have created during this first year of the pandemic in our rented apartment in Barcelona and in a relative's house in La Seu d'Urgell (Catalonia). Intertwining the photographs taken during our lockdown with black and white analogue images of longed-for landscapes and fragments of Joan's personal diary, we can see how we have taken care of ourselves, but also the anxiety of feeling trapped at home mixed with the anguish of getting sick, of dying. A fear that has accompanied us in our daily lives. In this context of global pandemic, we live waiting, patient, watching how, despite everything, life opens up.