Aquesta és la història de la Roberta Ragazzini, una jove transsexual italiana que viu a Barcelona. Tot i que des de petita la Roberta intuïa que no acabava de sentir-se còmode amb el gènere que li van assignar al néixer, no va ser fins el gener de 2017 que va decidir viure tal i com se sentia: com una dona.

Uns mesos més tard d’haver pres aquesta determinació, li vaig proposar a la Roberta fer-li un seguiment fotogràfic. Durant gairebé dos anys la meva càmera ha estat testimoni dels seus dubtes, de la incomprensió per part de la societat i el seu entorn i de la seva solitud; però també del seu empoderament, felicitat i pau interior. Paral·lelament, la Roberta ha anat escrivint les seves vivències i pensaments en una sèrie de llibretes que ha titulat ‘Diario de Transbordo’. El resultat de la combinació de les meves fotografies i de fragments del seu diari personal és una mirada agredolça del procés de transició físic i emocional pel que passa una dona trans*. Un trànsit emmarcat en un context on 34 països europeus encara sol·liciten un diagnòstic de malaltia mental a l’hora de reconèixer legalment el gènere d’una persona trans*. L’estat espanyol és un d’ells.

A través de la història particular de la Roberta, aquesta mostra parla de la cerca de la identitat pròpia, quelcom que tots hem viscut en algun moment de les nostres vides, fet pel qual ens és universal.

Esta es la historia de Roberta Ragazzini, una joven transexual italiana que vive en Barcelona. Aunque desde pequeña Roberta intuía que no acababa de sentirse a gusto con el género que le asignaron cuando nació, no fue hasta enero de 2017 que decidió vivir tal y como se sentía: como mujer.

Unos meses más tarde de haber tomado esta determinación, le propuse a Roberta hacerle un seguimiento fotográfico. Durante estos años mi cámara ha sido testimonio de sus dudas, de la incomprensión por parte de la sociedad y su entorno y de su soledad; pero también de su empoderamiento, felicidad y paz interior. El resultado es una mirada agridulce del proceso de transición físico y emocional por el que pasa una mujer trans*. Un tránsito enmarcado en un contexto donde 34 países europeos aún solicitan un diagnóstico de enfermedad mental a la hora de reconocer legalmente el género de una persona trans*. España es uno de ellos –aunque con la aprobación de la Ley Trans esto puede cambiar muy pronto–.

A través de la historia particular de Roberta, este proyecto documental habla de la búsqueda de la propia identidad, algo por lo que todos hemos pasado en algún momento de nuestras vidas por lo que, sin duda alguna, nos es universal.

This is the story of Roberta Ragazzini, a young Italian transsexual who lives in Barcelona, Spain. Although from a young age Roberta sensed that she did not feel comfortable with the genre assigned to her when she was born, it was not until January 2017 that she decided to live the way she felt: as a woman.

A few months after having made this determination, I suggested to Roberta to do a photographic follow-up. During these years my camera has been a witness of his doubts, of the incomprehension on the part of society and his environment and of his loneliness; but also of their empowerment, happiness and inner peace. The result is a bittersweet look at the process of physical and emotional transition through which a trans woman passes. A transit framed in a context where 34 European countries still request a mental health diagnosis when legally recognizing the gender of a trans person. Spain is one of them –Although with the approval of the Trans Law this may change very soon.

Through the particular history of Roberta, this documentary project talks about the search for one's identity, something for which we have all passed at some point in our lives, which is why it is universal for us.